PER QUÈ NO FUNCIONEN ELS MENJADORS ESCOLARS SALUDABLES I SOSTENIBLES AL PAÍS VALENCIÀ?

Educació Alimentació saludable a les escoles

PER QUÈ NO FUNCIONEN ELS MENJADORS ESCOLARS SALUDABLES I SOSTENIBLES AL PAÍS VALENCIÀ?

Per què es continua servint un menjar de baixa qualitat, ple de precuinats i preescalfats, amb poca verdura i poques llegums i molta proteïna animal, a la gran majoria de menjadors escolars? 

La resposta és obvia: els menjadors escolars són un reflex de la poca sensibilitat i nul·la educació alimentària, social i medi-ambiental que té actualment la nostra societat. 

D’aquesta manera es continua permetent que les actuals empreses encarregades del càtering a les escoles i hospitals, residències i altres col·lectivitats, continuen lucrant-se en detriment de la nostra salut i el menyspreu de la sostenibilitat del planeta. Tot açò passa, evidentment, baix el paraigües institucional que fa les lleis a favor del “lliure” mercat i el “lliure” fluir del capital, tot en nom de la “llibertat” de concurrència empresarial.

I així anem, amb tots els entrebancs imaginables per poder començar els canvis necessaris als nostres menjadors perquè esdevinguen espais educatius on s’ensenye i alhora es gaudisca d’una alimentació saludable. Hem de fer de la fruita i la verdura local, en la mesura del possible ecològica, protagonistes principals dels plats, on la proteïna s’obtinga majoritàriament de la combinació de llegums i cereals, reduint la presència de la proteïna animal, fent desaparèixer els precuinats i els preescalfats i el peix de dubtosa procedència.

Augmentar als menús la fruita i verdura els fa més saludables i més sostenibles. 

A València, a la comarca de l’Horta per parlar del més próxim i el que més coneixem, es podria conrear tota la verdura que actualment es consumeix a les escoles de la comarca. Els productors i productores locals podrien abastir els menjadors de les escoles més pròximes a les seues explotacions agràries. A les comarques de l’interior es conrea molta fruita variada i oli d’oliva i ametlles i resta de fruiste secs que també podrien arribar a les escoles amb una bona organització i planificació logística. Consumir fruita i verdura de proximitat redueix les emisions de CO2 en el transport, disminueix la petjada hídrica i enforteix l’economia local agrària; així com manté viu i productiu el món rural. 

Tal i com planteja la nostra companya Nani Moré de l’associació de Menjadors Ecològics a Catalunya al seu projecte de “Cuina Climàtica”, és l’excés de consum de proteïna animal a la nostra dieta actual el que ha portat la ramaderia a ser una de les causants principals d’emissions de CO2, la qual cosa està danyant seriosament el medi ambient. També cal assenyalar que el sector ramader degrada el sól i els recursos hídrics: “Per produir 1 kg de vedella necessitem 13.000 litres d’aigua i per produir 1 kg de llegum necessitem 50 litres.” I és que estem consumint molta més proteïna animal de la que realment necessitem.

La proposta que ens ofereix Nani front a les administracions és clara i contundent: donat que avui en dia la licitació pública del càtering dels menjadors inclou una barreja entre el subministrament alimentari (la partida destinada als aliments) i la gestió dels menjadors (la partida destinada a les despeses dels cuiners i cuineres, monitors i monitores de menjador i activitats programades a l’hora de menjar), no  queda clara la partida destinada a l’alimentació exclusivament, fet que redueix considerablement la garantia de qualitat dels aliments i un seguit de compromisos amb una dieta saludable i sostenible per tothom. 

La solució pot estar en licitar per separat aquests dos serveis (el subministrament alimentari i la gestió del menjador) o bé exigir claredat i transparència en les partides destinades a cada bloc per part de les empreses encarregades del càtering. Això podria evitar que aquestes empreses continuen  tenint beneficis amb el joc brut d’oferir un menú als nostres xiquets i xiquetes desvitalitzat, ple de toxines i greixos poc saludables i tan poc sostenible com hem estat demostrant.

Hem de deixar lluny l’objectiu empresarial de traure el màxim profit invertint el menys possible. Amb la nostra salut i la del planeta i no es pot estalviar ni un cèntim. Queda molt per fer, i ho hem de fer entre totes. El camí, crec, l’hem deixat ben clar: 

-s’ha d’invertir públicament en conscienciar i educar al conjunt de la població en unes pràctiques alimentàries més saludables; 

-s’ha de poder tindre accés a aliments de qualitat, frescos, locals i de proximitat i a poder ser conreats ecològicament per xicotetes empreses agràries locals. 

Això és perfectament possible al nostre territori que s’ha dedicat fa milers d’anys a l’agricultura. No només és possible ací, sinò que a més a més és necessari per mantindre l’horta i la resta d’espais agraris dels nostres territoris vius i amb una economia local forta i que dignifique al sector agrari. Perquè la possibilitat d’abastir els menjadors escolars i de la resta de col·lectius socials permet els agricultors i agricultores poder planificar les seues produccions i donar estabilitat i seguretat econòmica als seus projectes, que tanta falta els fa per eixir de la precarietat que actualment els envolta (degut al despropòsit de l’actual sistema agroalimentari). 

La nova normativa de menjadors escolars al País Valencià on només es regula que el 3% dels aliments siguen ecològics, sense millorar els menús i donar pautes saludables, sense assegurar que eixe producte ecològic siga de proximitat i realment tinga un impacte en les economies locals agràries, sense reduir el consum de proteïna animal… servirà realment per canviar i millorar l’alimentació als nostres menjadors???

Susanna Ferrando, llauradora a l’Horta de València. www.camidelhorta.com