L’única forma de protegir l’horta és treballant-la.

Susanna I Manu de Agrofever són llauradores d’agricultura ecològica a la caseta de Taina; amb treball i honestedat s’han guanyat el respecte del món del camp.

Innovadores en un món tradicional; conscienciades, en una societat sense valors. Susanna i Manu estan acostumades a anar contracorrent. Ho han fet abandonant les seues professions per dedicar-se, al camp. Manu deixà el treball social i Susanna, la filosofia.

Com heu anat a parar ací?

Manuela: Això em pregunte jo tots els matins. Tot comença per Susanna, i per un somni que un dia t’armes de valor, i dius, perquè no?

Susanna: És un projecte que he tingut sempre al cap. Mon pare és agricultor de tota la vida però citricultor. Jo comencí a formar-me en agricultura ecològica fins que van esdevindre els moviments de defensa de La Punta. Va ser una de les experiències més interessants que he viscut, va ser molt bonica i, alhora, molt dolorosa; una experiència que em va marcar. L’Horta estava fentla desaparéixer un tipus de progrés basat en grans inversions i infraestructures. Allí vaig impartir un curs d’agricultura ecològica i vaig revifar la meua consciència. Després, em vaig posar a treballar amb Albert, un company de Carpessa. El final d’aquesta histporia era inevitable. Tenia possibilitat de tindre terra a Godella. Horta en l’Horta de Godella. Com no anava a aprofitar-ho?

I després arriba Manu?

Manuela: Em quedí a l’atur i comencí a col·laborar amb Susana. D’això, ara fa 4 anys.

I naix Agrofever, contra els elements…

Manuela: L’agricultura s’ha relacionat tradicionalment amb la ignorància. D’on jo vinc, l’agricultor, a més, no tenía ni terra, era poc menys que l’esclau del cacique. Els nostres pares rebutjaren este món i ara nosaltres els hem de convéncer que el volem recuperar.

Fem agroecologia, que va un pas més enllà al de l’agricultura ecològica amb la denúncia cap al sistema que provoca mà d’obra barata. Som agricultores per consciència, per respecte a nosaltres i al nostre medi.

Susanna: Jo ho he tingut un poc més fàcil, perquè mai vaig deixar d’estar vinculada amb l’horta. L’horta va ser el meu hàbitat des de menuda. Els nostres pares, amb el temps han aprés a valorar que realment estem fent allò que ens agrada.

Què ha significat la Caseta de Taina en este projecte?

Susanna: La caseta de Taina és un símbol d’allò que volem. Era dels meus pares però quan arribàrem estava destrossada. La recuperàrem poc a poc. Férem una placa solar i la pintada contra l’autovia Parc Nord. Era un compromís amb nosaltres mateixes. Férem la pintada fora, abans de pintar la casa per dins perquè volíem deixar clara la nostra postura de defensa del territori. Es tractava d’un lloc estratègic per tractar de remoure consciencies. Per ací passa molta gent passetjant per gaudir de l’entorn i volíem dir-los que tot açò ho volien convertir en una autovia. A més, algun dia, potser, podrem vendre ací els nostres productes. Ara, atenem les comandes per telèfon.

L’agricultura exclussivament, vos dóna per a viure?

Manuela: Per a malviure, però sí.

I féu, només, agricultura ecològica?

Manuela: Sí, agroecologia, que va un pas més enllà amb la denúncia cap al sistema que provoca mà d’obra barata. Tenim la sort de ser el que volem. Som agricultores per consciència, per respecte a nosaltres i al nostre medi. L’agricultura ecològica creix. Els productors ens hem multiplicat per tres o per quatre. Ara estem mirant d’associaciar-nos a Ecollaures.

Férem la pintada fora, abans de pintar la casa per dins perquè volíem deixar clara la nostra postura de defensa del territori.

I com ha afectat la crisi al sector?

Manuela: El consum jo diria que no ha descendit, encara que sí s’ha ralentit, el que passa és que, com et deia, els productors hem augmentat.

Formats i idealistes?

Susanna: Sí, però jo renunciaria abans als idealismes que a la terra. Jo vull viure de la terra i això està per damunt de la resta, perquè l’única forma de protegir l’horta és treballant-la.

Quina relació teniu amb els llauradors de Godella?

Susanna: Al principi va ser distant, eren excèptics, fins i tot irònics, però com jo sóc filla de llaurador crec que ens respectaren més, potser si no, hauria sigut més difícil. Ara tenim molt bona relació amb tot el món. Hem aprés moltes coses de parlar amb llauradors de tota la vida. La terra, l’aigua, el clima, tot això són ells qui millor.

Font: article publicat a BIM, butlletí d’informació municipal de Godella.