LLUITAR CONTRA EL CAPITALISME INTERIORITZAT ÉS MOLT ESGOTADOR!
Cada dia que passa, cada mes, cada temporada em demostra agrament com és de difícil viure dignament de l’agroecologia, viure de la terra, cultivant de manera saludable una inmensa varietat de verdures de temporada a l’horta de Godella, al costat de València.
Porte 10 anys lluitant per portar endavant aquest projecte de producció i venda de fruita i verdura ecològica, i cada any s’hem reinventat per poder facilitar el consum dels nostres productes: primer començàrem amb les caixetes preparades i tancades que la gent venia a replegar a la caseta de Taina, enmig de l’horta; després començàrem a portar-les a les cases de la gent, o a punts de replegada com a herbolaris, associacions, tendes i inclús restaurants.
Fa 4 anys vam llançar-se a l’aventura d’obrir una xicoteta botiga al poble per poder donar un servei més cómode per als i les clientes, amb horari comercial (tot un esforç el estar obertes 8 hores tots els dies de la setmana) perquè ja portàvem 7 anys anant tots els dissabtes de matí al mercat de venda directa de Godella (anar a un Mercat suposa collir, rentar, preparar, encaixar i carregar les verdures, unes 12-15 hores de Feina 3 persones), i a qualsevol altre mercat o esdeveniment al que poguèrem participar-hi.
I no fa ni mig any que llançàrem la nostra web www.camidelhorta.com on la gent pot confeccionar les seues pròpies Biocaixes de fruita i verdura i altres aliments i suplements saludables.
Doncs pareix que no és suficient aquest inmens esforç, no només ja el treball del camp per conrear productes de qualitat i de presentació perfecta, sinò també en la seua comercialització apostant des del nostre compromís polític per la venda directa i els canals curts de comercialització, amb el mantra repetit fins l’esgotament d’apropar els dos extrems de la cadena alimentària: les productores i les consumidores. I és que ja m’agradaria contar la història amb millors notícies i amb un to alegre i encoratjador!
I és que al llarg d’aquests anys he vist caure a molts companys i companyes llauradores que abandonen els seus projectes de producció agroecològica per no poder subsistir dignament de la seua feina al camp: enguany, L’Hort del Carme d’Alcàsser i Eva i Àngel de Picassent, companyes i inspiradores des dels meus inicis.
I açò per què? Doncs molt senzill: tenim el capitalisme, de la mateixa manera que el hetero-patriarcat i el racisme, incrustat a la nostra medula, com diu la meua amiga Selene, i aquests sistemes de dominació els repetim sense adonarnar-nos del que fem, els nostres gestos més involuntaris, en la nostra intimitat, els nostres hàbits.
Per exemple, començant per no poder organitzar-nos el temps i acabant per no prioritzar anar a buscar la Biocaixa de fruita i verdura a la xicoteta botiga o al punt d’arreplegada, per no prioritzar anar un dissabte de matí al mercat a comprar, per no perdre un minut per fer la comanda en la web i estar pendents de quan te la van a portar a ta casa…
Treballem massa, no tenim temps per a res, i per suposat, anar al supermercat un dia a la setmana i comprar tot el que necessitem al mateix lloc doncs és molt còmode i molt ràpid. I així no hi ha manera possible de defensar l’Horta i mantindre-la com a rebost dels nostres pobles i ciutats; de recuperar la nostra soberania alimentària i poder menjar producte local, de temporada i ecològic; mantindre el teixit agrari que tant ens atravessa als pobles que vivim a l’Horta; i per tantes altres raons…em fa por pensar que per a quan la “Llei de l’Horta conseguisca estructurar el territorio agrari, per a quan la gent vulga per fi, conscienment, comprar directament als seus llauradors i llauradores, no en trobarà cap!
I només una última reflexió, la de sempre: la fruita i la verdura ecològica pot ser no se la puguen permetre aquelles persones que realment no tenen res per poder portar-se a la boca, però segurament tu que estàs llegint aquesta reflexió, no formes part d’aquest grup dels desposseïts i desposseïdes. Només et deixes portar pel mite de que el producte ecològic és més car i no t’ho pots permetre, encara que inclús t’hages fet la reflexió de per què és tan barat el producte convencional que trobes a les prestatgeries de les grans superfícies on acabes anant a comprar, a les grans marques que ofeguen als xicotets productors i productores i que s’estan carregant el camp i l’economia rural i agrària de tot l’estat espanyol.
Susanna Ferrando, llauradora a l’Horta de Godella.
Si Susana, pense que tens raó amb tot el que dius. Jo he arribat a la conclusió de que el que fa falta es un canal de distribució vàlid. Acostar el producte a la gent es obligat. per a la gent té que resultar còmode el accedir als productes. Hui la demanda de producte sense quimics supera a l’oferta. Els hipers juguen amb molta ventaja, la del gran capital i es que el que mana és la distribució.
Pense que hi ha que ajuntar-se i facilitar l’accés. No es gens fàcil, però crec que és el gran obstacle que tenim. Ajuntar-se passa per unir interesos en distribució. És com un petit intermediari, però constituït entre tots els productors. degut als individualismes segur que és prou fitut, però segur que possible. Crec que es pot canviar l’establisment, al menys eés elk que vull creure.
Molta Feina a fer! I és cosa de totes les persones implicades, no és nomás qüestió de llauradores i projectes. Institucions, educadores, sanitat, cultura…molta Gent implicada que podria fer molt més del que fa. Vendre a qui valga comprar la verdura. Res més!
Cuando la producción del micro huerto en casa no llega, cuando necesito alguna verdura que no tengo, fruta, aceite, miel, mermelada, pan, o me apetece un buen quesazo, o hablar con Pablo sobre el problema del cuajado del calabacín, lo que sea: el sábado voy al mercado de venta directa de Godella. Allí completo mi abastecimiento de comida desde hace ya unos cuantos años, prácticamente los que lleva en marcha el mercado. Conste que habla un técnicamente pobre, de los que según los ingresos entra en la categoría de pobre.
Pues el otro día tuve la pavorosa sensación de que esta suerte, este milagro semanal que operan estas súper heroinas y súper héroes no va a durar. Hace un par de semanas no fui tan temprano como de costumbre y además se me invitó a almorzar por allí, de modo que pasada la una del medio día subía yo calle arriba hacia el coche, recogiendo la compra que me guardaban en los puestos. Me llamó mucho la atención que los puestos seguían repletos, como si el mercado acabase de empezar, la comida estaba ahí pero nadie compraba, ahora que el campo ofrece la variedad más espectacular, esos tomates y pimientos que piden algunos en invierno… Es que con el calor la gente sale, dicen, en verano el mercado no va tan bien, oigo. Tampoco es que en invierno la cosa sea como para echar cohetes, pienso. Así que ahora la gente se va el fin de semana por ahí ¿y no comen? ah claro, el súpermercado.
No sé cómo me tomaría el tener que ir a montar el puesto el sábado en el mercado después de toda la semana al sol pera volver a casa con casi todo el género.
El artículo de Susana Ferrando me ha recordado esa sensación de vértigo y tristeza al ver los puestos llenos a la hora de cerrar. ¿El problema será que no se hace suficiente publicidad del mercado de Godella? Lo dudo.
Con toda la gente que somos, ¿a cuántos nos da para entender lo que significa tener la suerte de que haya guardiantes de la tierra que la cuidan con el debido respeto y cariño? ¿y la suerte de acceder a comida de la calidad espectacular de este mercado? ¿no son la tierra y la comida esenciales para la vida? No espero estudios científicos que apoyen lo que mi nariz y mi paladar(y las de mis cercanos) constatan: que lo ecológico/natural es muy superior. Tampoco necesito estudios científicos que demuestren lo eficaces que son los abonos sintéticos, que acabarán con el hambre del mundo bla bla, porque no los creeré, me queda claro que el problema es el reparto y cómo gracias a esos insumos el suelo pierde la salud y se hace más y más dependiente de productos químicos que acaban en la mesa de la gente y destrozando el equilibrio natural. ¿Cuánto tiempo más van a aguantar estas productoras y productores ecológicos arrinconados y a este ritmo? ¿Cuánto más tienen o pueden esperar a que la gente aprecie, valore y apoye una forma de vivir basada en la salud, la cercanía, el respeto, lo auténtico, la colaboración? Margaritas a los cerdos. La mayoría ni se plantea estas cosas, compran en mercachona o donde sea, zombies cada vez más enfermos. Otros, esperan que aparezcan en las estanterías del super los alimentos ecológicos debidamente plastificados, y luego hay 4 que ni nos planteamos entrar en una gran superficie, menos aún pensando en encontrar comida.
Casi nadie es consciente de la responsablidad de sus actos personales, como el lugar donde compra y lo que compra. La vida es colaboración, es sobretodo interdependencia, pero por desgracia la supina ignorancia, la comodidad más irreverente, en definitiva los malotes, van ganando la batalla. Porque gana la versión infumable de la vida que megacretinos como un tal Mulet defienden a sueldo y mentira: que la naturaleza pasa de nosotros, que es una competencia despiadada por los recursos, el sálvese quien pueda vaya.
Gràcies per la reflexió, Àlvaro! Ens veiem al Mercat de Venda Directa de Godella, un canal que espere que dure molt de temps. És un luxe poder tancar la cadena de distribució sabent el que feu amb la nostra verdura. Entre totes ho podem canviar!
Muy buena reflexión Susanna, comparto a mi gente 😉
Gràcies Edurne, saps del que parle…