El greu perill dels transgènics.
Sota el títol “El món segons Monsanto” la periodista Marie-Monique Robin ha presentat un documental i un llibre basats en la investigació que ha dut a terme sobre l’empresa multinacional Monsanto, considerada avuí en dia, líder mundial dels organismes genèticament modificats i una de les empreses més contaminants de l’era industrial. Vols conèixer la cara més fosca de la major part dels aliments que mengem?
Després de tres anys d’investigació a l’Amèrica del Nord i del Sud, a Europa i a Àsia, Marie-Monique Robin aconsegueix ensenyar el món que s’amaga darrera l’aparença d’empresa verda i neta de Monsanto i ho fa a través de documents i testimonis inèdits de víctimes de les activitats tòxiques d’aquesta empresa, d’advocats, de polítics i de representants de les autoritats alimentàries i de protecció del medi ambient dels Estats Units. Així doncs, aquest documental destapa el projecte hegemònic de Monsanto que amenaça la seguretat alimentària de tot el món i l’equilibri ecològic del planeta. I és que avui en dia, més del 70% dels aliments venuts als comerços dels EUA contenen productes transgènics.
“Monsanto fa el que sigui per acabar amb els seus oponents. Per això si haguessin pogut aturar la difusió i realització d’aquest documental ho haguessin fet segur, però no han pogut”. Marie-Monique Robin
Arran d‘aquest estudi, Marie-Monique Robin també ha publicat un llibre de gran èxit editorial sota el mateix títol: “El món segons Monsanto”.
Per altra banda, la mateixa autora del documental i del llibre assegura que: “Monsanto fa el que sigui per acabar amb els seus oponents. Per això si haguessin pogut aturar la difusió i realització d’aquest documental ho haguessin fet segur, però no han pogut”. Fins ara el documental ha arribat a més de 20 països, el llibre ha estat traduït a 13 idiomes i la seva difusió continua, de mà en mà, de boca en boca, gràcies a la iniciativa de la pròpia gent que contribueix a difondre’l.
En aquest vídeo, Marie-Monique Robin explica un dels seus descobriments clau relacionat amb el principi d’equivalència substancial, el qual consisteix en considerar un transgènic com a equivalent a la planta convencional de la que prové. Gràcies a aquest principi s’ha justificat la manca d’estudis seriosos sobre els transgènics per tal de verificar la toxicitat, les conseqüències sobre la salut humana i sobre el medi ambient.
Però d’on ha sortit aquest principi? Què és el que es vol evitar amb aquesta afirmació? Tal hi com demostra Monique Robin i explica a l’entrevista, aquest principi va ser inventat per Monsanto i la FDA (Food and Drugs Administration), l’ empresa encarregada de la seguretat dels aliments i dels medicaments. L’autora en la seva investigació aconsegueix entrevistar l’ex-dirigent de la FDA que assegura que la creació d’aquest principi no va ser cap decisió científica, perquè això hagués comportat temps i diners per realitzar estudis, si no una decisió totalment política amb la finalitat de posar en marxa de forma ràpida els transgènics americans.
També destapa com Monsanto intenta camuflar dades a la comunitat europea presentant un breu resum de 10 pàgines d’un estudi realitzat en un laboratori propi i com se li denega l’accés a les dades brutes de l’estudi al govern alemany. És quan el govern alemany juntament amb Greenpeace d’Alemanya (i a través de la via judicial) aconsegueixen tenir accés als resultats reals de l’estudi, que comproven que el blat de moro transgènic té conseqüències negatives en les rates.
